Queda clar que, davant  les dificultats associades a la supervivència,  l’oci es transforma de manera immediata en una qüestió no prioritària. Però en aquest escenari hi ha una carta amagada. La cosa no és tan simple com pot semblar a primera vista. El pes de la supervivència és incapaç de convertir l’oci en un tema prescindible de manera permanent. Com no podia ser d’una altra manera, la indústria és qui millor ho ha entès.

Ocupar-se de l’oci com si fos un assumpte superflu és errar la direcció. L’oci és com un alè, un motor, una presència, capaç de conviure amb la supervivència i, en algunes ocasions, fruitar enmig de la suor que comporta guanyar-se el pa. Però,  ¿d’on surt la força de l’oci? No cerc la resposta en cap definició perfectament delimitada  ni en el recurs de l’etimologia. Entenc l’oci com el resultat d’històries creuades que venen de molt enfora.

Consider que, a la base de l’oci, hi trobam una constel·lació d’elements que han emergit durant el procés d’hominització i que, a la vegada, l’han fet possible. Crec que l’oci està emparentat amb fenòmens com l’empatia, l’amor, la comunió, el joc, la curiositat, l’acció sense finalitat definida, la dimensió afectiva, el vincle sensorial amb l’entorn, l’ampliació dels límits del jo, la regeneració per l’excés, el plaer, l´ús de la imaginació per relacionar-se amb el món… No és una llista exhaustiva però sí indicativa de la posició que defens. La força de l’oci és la  capacitat per fer que la vida sigui saborosa. Aquesta és la dignitat de l’oci.

No idealitz l’oci. No el conceb com un elixir capaç d’alliberar-nos de les dificultats de l’existència. Però tampoc em sent còmode amb una espècie de determinisme implícit que dona a entendre que l’oci, sempre i com a única opció, és un simple mitjà per a una finalitat superior: carregar piles per tornar a la feina. Està bé com a simple distracció, passatemps, sedant, alliberador de tensions. Però no té valor en si mateix ni serveix per  conrear de manera conscient i constructiva  les diferents facultats humanes. M’agrada presentar Mallorca explorant les possibilitats que hi ha més enllà de la noció fixa i limitadora de l’oci.