La dimensió econòmica de les societats influeix de maneres molt incisives i determinants en la vida dels éssers humans. No crec en un oci pur, aliè a l’economia; però tampoc no vull mirar cap a una altra banda i fer com si visqués en un món neutre. No ens podem ubicar mínimament si no consideram una sèrie de factors de l’esfera econòmica que, al meu parer, condicionen l’experiència de l’oci. 

Em referesc a una sèrie de “normalitats” que afavoreixen l’estandardització de l’oci i una concepció de l’oci en què no hi ha espai per fomentar la capacitat d’experimentació. Present aquestes particularitats econòmiques amb descripcions superlatives, en termes de categoria ideal. Ho faig així a consciència. Exagerar és un bon recurs per contrarestar la capacitat que aquestes tendències tenen per passar desapercebudes.

-Primera particularitat. Tu només t’has d’ocupar de consumir i el producte ho farà tot per tu. La combinació estudiada de determinades imatges i paraules genera  suggestions molt convincents que converteixen el producte en una entitat d’atributs quasi màgics. Davant l’omnipotència de les qualitats del producte no fa falta que tu hi posis res de la teva part quan visites un lloc . La qualitat de l’experiència no té relació amb la capacitat per educar i refinar la manera com perceps la realitat.

-Segona particularitat. Les virtuts del regne de la quantitat generen utilitats innegables. Aquesta asserció ens ha fet suposar que la realitat sempre es pot dividir en parts. La maniobra permet quantificar cada part amb precisió i etiquetar-la amb un preu. Tot és susceptible d’esdevenir producte per ser venut, experiències turístiques incloses.

Oblidam que hi ha atributs de la realitat el valor dels quals depèn del sentit de continuïtat i de totalitat. Aquests atributs no poden ser aïllats ni delimitats amb precisió, no sabem on comencen ni tampoc on acaben. També oblidam que hi ha nivells de realitat que funcionen en termes de procés, amb ritmes, tempos i direccions que no sempre es poden forçar ni dirigir a voluntat. ¿És tot accessible a canvi d’un preu? 

-Tercera particularitat. L’obtenció del màxim benefici possible ha derivat en un manament. Segons aquest manament tu ets objecte d’estudi. La qüestió és saber com funciones. Això facilita la missió final, vendre’t alguna cosa. El debat està servit. La legitimitat del mitjans utilitzats per estimular el consum és un tema espinós. En els nostres dies la tendència és afavorir el consum per la via de la impulsivitat, fomentant l’atenció sempre agitada, incapaç de sostenir el buit i necessitada d’un canvi permanent d’estímuls. Així com aquests hàbits d’atenció van guanyant pes, la capacitat d’experimentar va quedant reduïda a la mínima expressió.

-Quarta particularitat. Habitam societats en les quals cada vegada hi ha més espais ocupats per un temps veloç i programat. Hem de fer moltes coses, les hem de fer aviat, hi ha poc temps disponible.  Sempre hem d’estar entretenguts i els horaris sempre han d’estar predeterminats. A més, la nostra història cultural ha transformat el temps en un fenomen neutre i homogeni, reduït a qualitats mètriques. El resultat de tot això és que determinades qualitats de l’experiència es debiliten. Cada vegada resulta més difícil sintonitzar amb la presència i la duració dels ritmes interns. Perdem l’habilitat per captar el sentit de diferència i d’orientació inherents a cada instant. Oblidam que hi ha moments especialment oportuns per fer certes coses. En el temps sense finalitat hi ha una gran capacitat generativa, però no sabem com entrar en aquesta paradoxa.

Una vegada indicades aquestes quatre particularitats, tornam al punt de partida: la vida diària. No som aliens al sistema econòmic del nostre temps. Amb tot, no vull renunciar a una prova. La prova consisteix a posar les meves perspectives en comú amb tu. Per ventura, d’aquesta manera naixerà un espai compartit de confiança i enteniment que permetrà crear opcions noves de manera conjunta. Potser aquestes activitats alternatives esdevindran rellevants per a tu allà on, en principi, només hi havia propostes que no et resultaven satisfactòries.